Dissabte es celebra arreu de Catalunya la Diada de Sant Jordi on la rosa i el llibre són els grans protagonistes de les diferents paradetes que es preparen arreu dels carrers principals de les ciutats catalanes, Mollet inclosa. Un dels libres que els molletans podran trobar durant la jornada és “L’Artefacte” del col·lectiu Pep Campei que va ser guardonat amb el primer premi de novel·la Vila d’Ascó. És per aquest motiu que el setmanari ‘Mollet a mà’ ha volgut parlar amb una molletana membre d’aquest col·lectiu, Elvira Compte, per conèixer més sobre aquesta obra tan singular i sobre el treball literari del col·lectiu i d’ella mateixa.

S’apropa Sant Jordi i és temps per parlar de llibres. Vostè forma part del col•lectiu Pep Campei a partir del qual ha sorgit l’obra “l’Artefacte”, ens podria fer cinc cèntims d’ella?
L’argument gira entorn què mou uns actors a presentar-se en un premi literari, de ficció en aquest cas, i què representa haver-ne quedat finalistes. Aleshores el llibre està estructurat en dues parts: Una és la presentació de tots aquests autors que han quedat finalistes, sense que ells ho sàpiguen encara; i desprès la segona part ja és mou dintre de la part literària, de la nit literària del lliurament de premis d’Andorra i conforme es va desenvolupant la nit van caient alguns dels relats presentats al concurs i amb ells anirem esbrinant què pensen i quines són les inquietuds que van quedant dins de cada autor i, finalment, el que ha guanyat.

Com va sorgir la idea de realitzar aquest llibre i de forma col·lectiva?
Aquest col·lectiu ens vam trobar per primer cop ara ja fa uns cinc o sis anys fent un taller d’escriptura a l’Ateneu barcelonès. Allà ens vam avenir molt tots plegats de seguida, el centre era el mateix, les inquietuds literàries que teníem tots eren les mateixes i va haver-hi molt bon feeling i molt bona acollida els uns amb els altres i llavors vam decidir que, al mateix temps que estudiàvem, volíem fer alguna cosa conjunta i d’aquí va néixer aquest “Artefacte”, que també val a dir que no era la primera obra que nosaltres fèiem en conjunt, hi ha hagut altres coses que s’han caigut pel seu propi pes, però aquesta sí que poc a poc va anar agafant consistència i ens hi vam anar posant i va sortir una cosa ben estructurada, ben lligada i, al final, ha tingut el reconeixement d’aquest primer premi de novel•la Vila d’Ascó, amb la qual cosa ens sentim molt satisfets.

“L’Artefacte” és fruit d’un treball col·lectiu, com va ser l’experiència d’elaborar un llibre conjuntament amb d’altres persones?
És molt divertit perquè quan tu treballes sol, quan estàs muntant la teva obra sol, ets tu amb tu mateix, és a dir, fins que el llibre no surt el treball és com l’escriptor que s’ho mira, ell amb sí mateix i amb la seva escriptura. En canvi, quan estàs col•laborant amb altres membres això forma part ja d’un conjunt i no et sents sol en aquest  cas, un escriptor sempre està molt sol, però en aquest cas no, et sents molt acompanyat i és una experiència totalment positiva.

La història és completament fictícia o es basa en un fet real o en alguna experiència d’alguns dels membres del col•lectiu?
Tot escriptor, a part de moure’s en el món de la fantasia sempre aporta puntades de coses seves, això no pot ser d’altra manera. Però realment és tot dintre de la fantasia.
La gràcia, però, que té aquest llibre per nosaltres ha estat que en un premi literari només pot quedar una obra guanyadora i, per tant, només pot guanyar un sol autor. En el nostre cas, al ser un col•lectiu em presentat una sola obra i em guanyat tot el col·lectiu, és l’ambivalència aquesta que pot ser curiosa.

El fet de ser tants el que sí que dóna és moltes veus, així que cada personatge no només té les veus que cada autor vol donar sinó que, a més a més, al ser set autors dintre d’aquesta obra trobem una vintena de veus diferents que no s’assemblen cap d’elles les unes a les altres i també és un fet que el jurat va apreciar moltíssim.

Com es van sentir quan van saber que havien guanyat el primer premi de novel·la Vila d’Ascó?
Molt contents perquè, a més a més, és una obra que ja feia més d’un any que havíem acabat i aleshores es va presentar al premi d’Ascó però certament no ens recordàvem que havíem presentat aquesta obra. Llavors en el moment que se’ns va notificar que havíem guanyat el premi doncs imagina’t, es va fer moltíssima il•lusió sobretot per això: primera perquè havia gent que no havia presentat, que havia presentat i no havia guanyat i hi ha gent que havia presentat altres coses i havia guanyat individualment però col·lectivament era el primer premi i a, a més, un primer premi de novel·la que no és un premi petit. A més a més, Cossetània ens va dir que estava molt interessada en editar una edició d’aquell llibre, és a dir, que va ser el premi i, a més a més, l’edició. Per tant, ens va fer molt contents, encara ho estem celebrant!

Fa relativament poc que s’ha presentat la primera edició del llibre i ara ens trobem en una data assenyalada pel que fa a la venda de llibres, quines són les expectatives de venda de cara a aquest Sant Jordi?
Bé, això t’ho podré respondre una vegada hagi passat Sant Jordi. El que sí que és veritat és que estem molt contents perquè estem veient que la resposta que està reben, la vam presentar fa quinze dies a la Vila d’Ascó, la resposta que ha tingut per ara és excel•lent, molts grups de lectura s’estan interessant en llegir aquesta obra precisament per la temàtica que tracta, d’un grup d’escriptors que es presenten a un premi, és una temàtica que a molta gent que li agrada llegir i que també li agrada escriure es pot sentir identificada i està tenint molt bona acceptació. Les vendes, això sí, s’haurà de parlar desprès de Sant Jordi però la impressió, per ara, és molt bona. (06.24)

Què la va fer interessar-se pel món literari?
Això és una cosa que t’agrada o no t’agrada. Jo des de petita m’havia agradat sempre escriure i va arribar un moment que vaig tenir-ne la possibilitat de dedica-hi temps, perquè les ganes sempre hi ha sigut però no el temps per agafar una formació perquè escriure no és només escriure sinó que darrere hi ha un ofici.

El que ens va donar l’escola d’escriptura de l’Ateneu va ser unes pautes per realitzar l’ofici i a més a més, la majoria dels que estem allà som llicenciats en filologia catalana i tot plegat fa que desprès pugui muntar una obra i una escriptura una mica encaminada on vols arribar.

S’ha plantejat alguna vegada emprendre una aventura literària en solitari?
Això estic fent, ho estic fent. El que passa, però, és que aquestes coses són de llarg termini, i més quan ho vols fer amb una mica de carinyo, és a dir, que no et pots tirar a la piscina per escriure qualsevol cosa. Sí que tinc coses engegades i es van polint i es van retocant i quan realment jo vegi el dia en que consideri que allò té una qualitat com per mostrar-ho llavors sí que es presentarà en algun lloc o es farà alguna cosa, però bueno, tot arriba.

I ja per acabar, què els hi diria als molletans i molletanes per animar-los a comprar el seu llibre per aquest Sant Jordi?
Doncs que és un llibre que tant per a gent que és molt lectora com per gent que no ho és tant pot agradar perquè parla des de la veracitat d’una gent que es troba dintre d’un certament literari, i és una cosa que a tothom o molta gent li agrada participar en un certamen, llavors dóna la possibilitat de viure-ho des de dintre i el que nosaltres estem plantejant és una manera de veure que encara que et presentis sol davant d’una aventura d’aquestes, realment els sentiments i pensaments que tu pot tenir en aquell moment, tant si guanyes com si no és una cosa molt universal.

A més a més, com que està muntat en l’estructura de conte, no és tracta d’una novel•la molt farcida de detalls, no, és una novel•la que va fer feina, per dir-ho d’alguna manera.

Està vestida com una novel·la però amb la tècnica de conte, per tant, pots llegir un capítol cada dia, tot va lligat però al mateix temps la persona que digui mira és que jo no sóc d’aquelles persones que es poden estar tres hores llegint, m’agrada llegir 20 minuts cada dia, doncs perfecte, pots llegir 20 minuts cada dia i desprès tot ell es va lligant en un artefacte literari que, de fet, d’aquí li ve el nom.