Pau Riba serà l’encarregat de donar el tret de sortida aquest divendres al quart cicle de música ‘Divendres al Jardinet’ amb 'Ribaibal'. L’artista va concedir una entrevista a Susanna Aguilera aquest dimarts al Sona Aquí de Ràdio Mollet i la revista Mollet a mà no va voler desaprofitar l’ocasió per xerrar una estona amb aquest inquiet artista.

Què diferencia 'Ribaibal' d'altres espectacles de Pau Riba?
El factor multimèdia. La idea de combinar diferents disciplines artístiques a la vegada i també és un espectacle de família.

Com va nèixer 'Ribaibal'?
Fa molts anys. Quan "la cançó" va entrar en crisi va haver un moment que em vaig retirar i aquest va ser l'espectacle del meu retorn. Aleshores el vam muntar amb els meus fills, els que ara són Pastora. Aquests em van dir que haviem de fer quelcom més modern i vam crear 'Cosmossoma' que va ser l'últim espectacle que vam realitzar plegats.

Com s'arriba a ser transgressor a la seva edat?
És el món el que transgredeix, jo no. Jo? Sóc una bona persona que mai ha trencat un plat ni ha matat una mosca. Pel que estic veient passaré a la història com a 'gamberro' i tots l'hem fet algun cop quan ets jove.

Quin record guarda dels inicis a finals dels anys seixanta?
Molts. Ara mateix estic en una secció del 'Tot és molt confús' de Catalunya Ràdio, que es diu 'Vida i miracle'. I no els acabo. Va ser una época clau, una cruïlla històrica molt important. Li vam donar la "puntilla" a l'era dels peixos i la benvinguda a la del aiguader. Passem d'una era de contradiccions al subconscient i ara emergim en el conscient, on hi ha d'haver una época de superhomes. L'aiguader és el que serveix l'aigua i, per tant, la controla.  

Coneix Mollet? Hi havia actuat mai a la ciutat?
Crec recordar que no hi he tocat mai.  Però d'aquí Mollet només coneixo l'alcaldessa Montserrat Tura.

Com veu el fenomen de la música catalana actual?
És un fenomen de normalització professional. Ara fer música és un ofici com un altre i és un ofici que ja té tots els mitjans i tècnics necessaris i els músics catalans d’ara  també ho fan molt bé. A nivell de qualitat tècnica estem a l'alçada de qualsevol país europeu, però potser xoca una mica la temàtica. Sembla que només facin música per agradar la iaia.

Potser recullen els fruits d'altres generacions?
Nosaltres no en sabiem res, vam començar de zero. No només teniem un handicap pel que fa a la tradició, sinó que també era un handicap el fet que estava emeregent una nova tecnologia instrumental que no sabiem ben bé com anava.

Quina opinió té Pau Riba sobre el moviment '15M' dels ‘Indignats’?
Ja era hora. És el millor que ha passat en cinquanta anys. Desitjo que realment aquest moviment arribi a algun lloc. Tinc els meus dubtes perquè també pensava que tot això influïria en les eleccions i ja ho has vist. 

Web de Pau Riba