Aquest està sent el seu any. Albert Selva (Mollet, 1992) està creixent com atleta, se sent valorat al club i això es nota quan parles amb ell. El seu discurs, sincer i apel•lant al treball diari com la millor arma per continuar una temporada més a Lliga Catalana.

Abans que res, felicitats per la permanència a Lliga Catalana. Quin balanç fas de la temporada que acaba de finalitzar?
La veritat és que estem molt satisfets de la temporada que hem fet. Tot i que no ha estat gens fàcil, al final hem recollit els fruits al treball dur i constant de molts mesos. Estem molt contents perquè hem complert l’objectiu que teníem abans de començar a competir.

Sempre t’ha agradat córrer?
Des de ben petit m’agradava practicar esport. Abans feia bàsquet, però quan tenia 14 anys el pare d’una amiga que era entrenador em va animar a que hi anés al Club Atlètic Mollet. Des d’aleshores segueixo vinculat al club.

Segueixes alguna dieta especial per estar en forma?
Per fer atletisme has de cuidar la teva alimentació. És molt important fer cinc àpats diaris i no menjar gaire brioxeria industrial. Però no faig cap dieta, només miro de menjar equilibrat per aconseguir un bon rendiment.

Què t’aporta l’atletisme?
Moltes coses, és un estil de vida. M’ha permès continuar estudiant i lluitar per aconseguir allò que vull. He conegut a molta gent que ara són els meus amics, i tinc molt bons records. L’atletisme et dóna unes experiències que t’ajuden a créixer ene tots els aspectes.

Tens alguna prova preferida?
La prova que més m’agrada són els 200 metres llisos. No és de les més exigents i ja estic acostumat a fer-la. També m’agraden els 400 mesos llisos, però cal una gran preparació física.

Quin ha estat l’entrenador que t’ha marcat més en la teva carrera esportiva?
Tots els entrenadors que he tingut m’han ajudant molt i han estat pendents de mi. Però un dels que més m’ha marcat ha estat el Rogelio Vega, amb qui he viscut moltes experiències.

Quin és l’ambient que es viu al vestuari?
Molt bo. No només som companys d’equip, sinó que també som amics. Al vestuari fem bromes i tenim molt bon rotllo. De fet, el passat dissabte vam celebrar la festa de final de temporada a les pistes i gairebé no va faltar ningú. Això demostra que estem molt units.

És complicat compaginar-se l’atletisme amb els estudis?
Sí que costa. Ara mateix estic d’exàmens i també treballo a les tardes. Però quan tinc una estona lliure m’agrada anar a entrenar. Quan entreno desconnecto de tot.

Apart de córrer, jugues a futbol flag amb el Mollet Dolphins i practiques futbol sovint. D’on et ve aquesta afició pels esports?
Em ve de família. De fet, el meus cosins també són atletes. L’Adrià estava al Club Atlètic Mollet i l’Anna fa marxa a Sant Celoni. M’agrada practicar diferents esports, no centrar-me només en un. Fa uns mesos em van comentar si volia jugar al Mollet Dolphins i vaig dir que sí, ja que l’horari m’anava bé. De moment l’experiència està sent bastant positiva.

Com és el teu dia a dia?
Anar als matins a classe, dinar i després treballar. Depèn del dia de la setmana que sigui també vaig al gimnàs o a entrenar. A la nit m’agrada estar tranquil una estona veient la televisió
abans d’anar a dormir.

Quin són els teus reptes per la propera temporada?
Un dels meus objectius individuals és fer mínima per Espanya, tot i que sóc conscient de que és força complicat. A nivell col•lectiu, volem consolidar-nos a Primera Catalana.

Creus que la gent valora poc l’atletisme?
Sí. Tot i ser molt dur, l’atletisme continua sent un dels esports pitjors valorats. M’agradaria que tingués més repercussió mediàtica, ja que sempre està en un segon pla, per darrere de futbol i bàsquet.

Quin consell donaries als joves que inicien la seva carrera com a atletes?
Que escoltin sempre al seu entrenador, que es prenguin les coses amb calma i que lluitin per aconseguir els seu somnis.