L'actor Toni Albà, a la pell del "Mou" de Crackòvia, serà el pregoner d'enguany.

Ja vas fer el pregó del 2004, com a Joan Carles I, què vas pensar quan et van trucar de Mollet per tornar a fer el pregó?
Molta il·lusió, no m’ho esperava. Quan m’ho van dir anava rumiant de què ho faria perquè a vegades faig un mix de personatges. I em van comentar de fer el “Mou”... doncs la “liarem” amb el “Mou”! Serà una cosa lúdica perquè la gent s’ho passi bé siguin del Barça o del Madrid.

Com et prepares el pregó?
Quan vaig començar a fer pregons, fa més de 15 anys, estudiava la ciutat per poder parlar-ne després. Però després pensava: què he d’explicar jo de Mollet als molletans? Aleshores baso el pregó en el programa de la Festa Major acte per acte a veure on podré treure punta. Penso en què faria el “Mou” en el meu cas i intento ser el màxim d’irònic possible.

Hi ha tanta diferència com sembla entre els dos personatges, el Rei i “Mou”?
El “Mou” fa només quatre o cinc anys, en canvi el Rei el faig des del 2002. El Papa més o menys també. Amb el Papa i el Rei faig molts esdeveniments i els tinc més treballats. El “Mou” és un personatge que causa rebuig però al mateix temps admiració, és l’atractiu que té el dolent de la pel·lícula.

Quin dels molts personatges que fas et fa més ràbia?
Pensa que faig molts dels “dolents”: Mou, Berlusconi, Sarkozy... m’agrada aquest yin i yan dels personatges i intento buscar-li sempre una dualitat. No descarto que es coli algun altre personatge en el pregó de Mollet.

Com a culer, per tu és un regal poder fer la mofa d’en Mou?
I tant. No sóc gaire “futbolero” però sí que sóc del Barça de tota la vida. A Crackòvia però, estem tots barrejats perquè en Carlos Latre, que és del Madrid, fa de Messi o de Nuñez, el Pep Plaza, que és de l’Espanyol, fa de Guardiola i jo, de Mou.

Quin és el secret de l’èxit de Crackòvia o Polònia?
Crec que es basa en dues coses. La primera, que és un producte d’aquí i està ben fet. És a dir, hi ha molta gent durant moltes hores de la setmana pensant en la “parida” fins l’últim moment. I la segona, perquè la gent veu que realment ens ho passem “teta” i això és un talent especial del Toni Soler i el Pau Escribano, que són els directors. Anem a passar-ho bé i crec que això es reflecteix per exemple en les preses falses.

També és veritat que el món de l’esport és més blanc i en el món de la política (Polònia) repartim més “òsties” a tothom, perquè no podran titllar-nos de parcials.

Com i per què vas començar a fer imitacions?
Fa 31 anys que vaig començar a fer teatre. De petit m’agradava molt imitar a l’escola però mai a la vida se m’havia acudit fer imitacions de manera professional. El primer espectacle on en vaig fer va ser a “L’Ombra”, abans havia fet de gent desconeguda, gent del carrer, i aquí vaig començar a fer de gent coneguda. L’equip d’El Terrat va venir a veure l’obra un dia i a partir d’aquí vaig començar a fer televisió.

Recordes la funció de “L’Ombra” que vas fer a Mollet l’any 1994?
I tant, al Teatre de Can Gomà que antigament eren unes caves. Sempre que em diuen una ciutat recordo el nom del teatre i del color de les butaques. És una estranya virtut que tinc.

Al principi de la teva carrera, hi havia gent que et comparava amb Rowan Atkinson. Què n’opines?
És un plaer. Em fascina molt el que fa, sobretot a la televisió, no tant al cinema. Qui no recorda Mr.Bean o l’Escurçó Negre? I en teatre és també al·lucinant. Darrerament l’he imitat a Polònia en un gag amb la Reina Sofía.

L’expressió corporal és molt important en el teu treball. Com et prepares?
En teatre és molt complex. A la televisió, amb menys temps per preparar-te, em fixo en diferents aspectes del personatge: la cadència de la parla, l’accent, el to i la musicalitat de la veu... i després ja començo a fixar-me en les mirades. Les persones ens comuniquem amb la mirada i per això és essencial. Després també els moviments del cap, els gestos. Tothom té una posició X. El més difícil però, és fer riure imitant alhora.

A l’actualitat també estàs representant diversos espectacles...
Són tot creacions pròpies. Els portem tots alhora perquè no són espectacles subvencionats i ens va millor. Per exemple, el “Bufonant” és un espectacle d’alt risc per a mi, amb trampes, perquè faig o dic el que la gent vol que faci o que digui. Mana l’espectador.

També “Audiència Reial”, on faig de Rei i la gent pregunta el que vol com si fos una roda de premsa. La “Histèria Sagrada”, que venen a ser uns Pastorets que fan molt de riure. I “Brots”, que nosaltres diem que és el funeral més divertit de la història i que juga amb el concepte del “riure prohibit”.