Aquest cap de setmana torna a la ciutat Il Circo Italiano. I ho fa amb “La veritable història de Pinotxo”. Els germans Rossi en l’actualitat són la sisena generació circense en la dinastia d’aquesta família i dediquen la seva vida al desenvolupament, creixement i bon funcionament de Il Circo Italiano. Mollet a mà ha parlat amb Sonia Miranda, regidora i part important de la direcció artística.

Què ens pots explicar de Pintoxo?

Com saps Pinotxo és un conte de Carlo Collodi. Ens atreia la idea de captar de nou l’atenció sobre aquest tipus de contes. En aquest cas el conte de Collodi parla pràcticament de la vida real de qualsevol persona si penses una mica en els simbolismes de cada part.

Està la part de la creativitat de la persona real que ell desitjava. Qualsevol persona en el món té un desig, un desig fervent, inclús la natura t’ajuda a aconseguir-ho, i en aquest cas és Pinotxo. Un cop creada aquesta persona pots dirigir la vida cap a dues vessants: la part dolenta simbolitzada per la Gata i la Guineu; i l’altra part, en aquest cas el Grill (Pep Consciències), i a partir d’aquí desenvolupem una història en clau d’humor. Aquests són els valors de l’espectacle. Ens semblava interessant que això es pogués veure perquè tots els nens i els adults vivim en una realitat virtual, allunyada de la vida real i els valors. 

Collodi tenia una forma personal de veure la vida i en aquest conte apareixen tots els simbolismes d’una vida normal. Per exemple, hi ha molta gent que s’allunya dels seus orígens i després vol reprendre’ls, és la part del mar i la balena, quan Geppetto s’ofega... És el simbolisme de la mateixa vida però l’hem volgut adaptar a la vida real. Hem utilitzat la nostra base de circ amb una fusió de tècniques per enriquir l’espectacle (teatre, dansa, expressió corporal...). També hi ha un conjunt d’artistes molt joves i molt forts acrobàticament que han sabut desenvolupar la seva part teatral amb l’acrobàtica alhora en aquest any que hem estat preparant l’espectacle.


A nivell de muntatge hi ha alguna novetat?
La innovació i la creativitat parteixen fonamentalment de les persones i la seva creativitat. Pel que fa a la il•luminació i so, tenim tècniques avançades. Allò que cobra major importància és l’artista en sí.


Parlaves d’artistes joves. Com els trobeu?
Tenim bastants artistes formats a l’Acadèmia de Verona (Itàlia), també artistes de Portugal. Vam fer un càsting fa sis mesos perquè necessitàvem cantants per a la primera part de l’espectacle i tenim una cantant portuguesa i un cantant de Santander. Hem anat recopilant, en funció de l’espectacle, de diferents llocs. També la gent de la família, que va formar par de l’anterior espectable ‘Somnis’ que han sabut renovar-se i adaptar-se per a la nova obra.


En què us fixeu en els càstings?
Normalment, per nosaltres un artista de circ no el valorem només com una persona que desenvolupi la seva tècnica a la perfecció sinó que aquest artista ha de tenir altres valors i tenir desenvolupada la part d’actor. És a dir, valorem bastant altres tipus de tècniques que l’hagin enriquit.


Sense una bona formació es pot treballar al circ?
No, perquè avui dia necessitem bons artistes que sàpiguen desenvolupar un paper dins una obra. Actualment, ha desaparegut bastant l’ensenyament de pares a fills i normalment es funciona amb escoles on ensenyen diferents tipus de disciplines.


El circ diuen que no és com abans, en què ha canviat?
Principalment en que els artistes no són artistes per obligació sinó perquè volen preparar-se i ho fan durant anys. Un altre aspecte és que són artistes professionals. Aleshores, les portes del circ estan obertes cap en fora i les de fora estan obertes cap al circ, és a dir, nosaltres aquí també tenim tècnics que no han treballat mai al circ però els hi semblava una assignatura pendent i ara hi treballen. En definitiva, ha canviat la professionalització de la gent.


Has de tenir alguna cosa especial per formar part de la filosofia circ?
Evidentment no pot viure aquesta vida una persona que tingui un caràcter sedentari i que tingui la necessitat de la rutina. És a dir, jo abans m’asseia en un bar i sempre veies la mateixa gent, al tren també i anaves a la Universitat... Per la gent el circ era quelcom totalment aliè però si penses bé, ara veig aquesta gent que durant 60 anys recorre la mateixa avinguda, entren per la mateixa  porta, llegeixen el mateix diari, etc. I el món és tan gran... qui és la gent estranya? Nosaltres, que voltem per tot el món o aquell que durant tant temps recorre el mateix camí?


Aquesta és la sisena generació de la família Rossi. És possible que una persona que no provingui de família circense, acabi adaptant-se com una que sí?
Sí, de fet, jo sóc una d’elles. Fa 16 anys que hi sóc i no tenia res a veure amb el circ. Qualsevol persona que necessiti expressar artísticament alguna cosa amb creativitat, amb el pas del temps pot arribar a entendre la seva filosofia i formar part de tot això.


En el vostre dossier de premsa parleu de la integració de Il Circo Italiano a Catalunya. A quins nivells?
Fa tres anys i mig que ens hem constituït com una empresa catalana. En aquest període de temps hem desenvolupat tres espectacles a Catalunya: ‘El circ dels nens’, ‘Somnis’ i ‘La veritable història de Pinotxo’.


Per què Catalunya?
Principalment perquè Catalunya té set de cultura, innovació i d’espectacle. Culturalment parlant els catalans són gent amb set de cultura sempre. No qualsevol espectacle és vàlid però experimenten i els agrada anar a veure qualsevol espectacle. Hi ha gent que creu, de forma errònia, que el circ és una manera retrograda de veure l’espectacle, i quan més alt és el nivell cultural, més valoren la idea del circ. Hi ha una frase de Sebastián Garci que diu: “El circ és essencialment una lluita de l’home contra la matèria per a transmutar-la i convertir-la en bellesa”. Aleshores crec que és un valor que els catalans tenen molt en compte.


Esteu preparant l’espectacle a Barcelona...
Serà a la plaça Monumental de Toros, com l’any passat amb ‘Somnis’, que va se run èxit rotund. Estarem des del 2 fins el 15 de desembre.


Comentes que l’espectacle fa un any que el prepareu, com?
La veritat és que la preparació en gira és molt complicada. Durant la gira de l’anterior espectacle has d’estar moltes hores per a desenvolupar el següent. Les tasques de muntatge i desmuntatge ens treuen tres dies de la setmana, per tant, normalment els assajos són a partir del dimecres. Els fem abans i després de cada espectacle. És molt dur, però la idea de  crear un espectacle anualment ens sedueix.


Quan vas començar encara hi havia feres al circ. Es troben a faltar?
Jo particularment no. De fet, quan vaig entrar no era una idea que em seduís però amb els anys coneixent a les persones que portaven, i molt bé, els animals veies que els tractaven com a familiars. Per ells era impensable no tenir la seva girafa al costat i no viatjar amb ella. A mi, i no ara no parlo en nom del circ, m’agraden molt més altres valors del circ i desenvolupar més la part artística de la persona.


Què li diries a un espectador potencial que et trobessis aquests dies per Mollet per diferenciar Il Circo Italiano de la resta?
Principalment la riquesa de fusió de tècniques. Si a algú no li agraden els números acrobàtics ha de saber que hi ha una història pel mig. Està pensat per evadir-se dels problemes, per a divertir, per a franquejar les portes del circ i endinsar-se en un altre món i poder desconnectar. És un món de fantasia real, el que penja del trapezi corre perill de caure, el que et fa riure el pots tocar amb la mà, són realitats que no estem acostumats a veure. Aconseguir això en el segle XXI amb totes les noves tecnologies que hi ha és molt important. Hi ha espectacles molt més elaborats tecnològicament però que s’allunyen de la part humana. Nosaltres apropem al públic a allò humà.


La gira va començar a la Temporada Alta de Girona i durarà tot un any.